Page 40 - Belindu il mostro
P. 40
Cumença alura a picà achirrant :
Belindu meu, óbrima! ” finsa che lu
pultó s’ es ubelt. Es muntara
adamún i no a trubàt ni la çena ni lu
ljit aparaljàt. Alura elja sa posa a
plurà dient: “ Belindu meu, iši ! ”
Dasprés de tanta achirrà elja a dit : “
Basta che išis, Belindu meu, ió
t’aspós ! ” Alura antén tot achešas
ramols de carenas, i era elj c’ antrava
a l’ apusentu d’ elja, i li a dit: “ Ara
ǵa es acabara la mia penitença, ió so
un filj de rej, i acheša casa es una
colt ancantara, che finsamenta che
una miñona no m’ aghessi dit che m’
aspuzava, lu meu ancantésimu no s’
acabava.Ara __
40