Page 40 - Belindu il mostro
P. 40

Cumença alura a picà achirrant :
          Belindu meu, óbrima! ” finsa che lu
          pultó s’ es ubelt. Es muntara
          adamún i no a trubàt ni la çena ni lu
          ljit aparaljàt. Alura elja sa posa a
          plurà dient: “ Belindu meu, iši ! ”
          Dasprés de tanta achirrà elja a dit : “
          Basta che išis, Belindu meu, ió
          t’aspós ! ” Alura antén tot achešas
          ramols de carenas, i era elj c’ antrava
          a l’ apusentu d’ elja, i li a dit: “ Ara
          ǵa es acabara la mia penitença, ió so
          un filj de rej, i acheša casa es una
          colt ancantara, che finsamenta che
          una miñona no m’ aghessi dit che m’
          aspuzava, lu meu ancantésimu no s’
          acabava.Ara __

                            40
   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45