veura. ”
Dasprés de poc oras es molta la
mara. Elja amà las ǵalmanas
acumençan a plurà : “ Ai ǵalmana
mia ! no te vajém mes ; ara no taním
mes ni para ni mara. ” Las ǵalmanas
alura li an dit : “ No t’ an vaǵis mes,
che si no astém totas duas soras. ”