Page 8 - Belindu il mostro
P. 8
fins a fe dia, ” palché s’ era paldura.
Dasprés no antanent aschimuǵu, es
muntara adamún, i troba la polta
ubelta, i veu achešabelja apusentu
antapasara i ben miljó amubiljara ;
entra a un’altra i veu una belja
apusentu ben muntara amà un belj
ljit i aši a trubàt doźa apusentus ben
muntaras. Peró elja era cuntenta de
trubà un bon ljit de sa rapusà, ma
taniva apatitu, ch’ era tot lu dia
sensa manǵà.
Finalment entra a un’ apusentu i veu
acheša meźa ben aparaljara ; a mić
de la meźa una supera de prata, lus
prats de prata, tassas i pusadas també
de prata. Era propriu una ____
8
