pransu praparàt ; la nit la çena també
aparaljara ; i al maití la curaçió
praparara ; a elja no li mancava arrés ,
che astava com una prinçipesa. Maití i
talda mirava a lu che feva la famiria, i
s’ an dabašava al ǵaldí a raunà amà ’l
mostru, che sa dieva Belindu. _